Teoria de la imatge exercici creació d'una imatge

Funció:

Aquesta imatge té una funció estètica i sobretot critica. Estètica ja que a primera vista recorda a un quadre paisatgístic de costa, però no a una costa qualsevol sinó a un poblet pescador semblant als que tenim per aquí al Mediterrani, una mica més en concret la zona de l’Empordà. Amb missatge crític vull dir que en realitat hi ha un fort simbolisme ocult.

Perquè l’he triat:

He tirat realitzar aquesta imatge ja que he volgut fer un quadre que mostri el que més m’agrada, el meu entorn preferit i idíl·lic i alhora fer-ne una critica. En el quadre es veu un paisatge de costa que l’he creat agafant diferents elements de paisatges de costa, la meva pròpia idea de poble pescador, la meva experiència i gust. Agafant trets que poden recordar a qualsevol poblet pescador de l’Empordà, ja que des de petita que freqüento molt aquests indrets, i els conec bastant.

No posant cap figura humana he volgut fer una critica a la multitud de gent que va a l’estiu als entorns de costa i els destrossa. Són gent, majoritàriament turistes, que venen en els paisatges més bonics de les nostres costes i ho fan malbé perquè no tenen cura de res.

Anàlisis:

Denotatiu:

Podem veure en primer pla i centrat un carrer amb rajoles marrons. A l’esquerra d’aquest, hi ha unes quantes cases, la qual una d’elles sembla una cafeteria ja que té un cartell que posa: CAFE, i davant hi té dos taules amb cadires. Aquestes cases són de colors càlids, dues de tons vermells i les altres de tons grocs. També cal destacar que les finestres de les cases tenen persianes de color verd fosc, i tenen balconets que donen a l’exterior.

Aquest carrer de rajoles té unes baranes negres en les quals cada X centímetres hi ha un pilar amb flors. A la dreta d’aquesta barana es pot veure el mar.

Les línies del carrer son horitzontals i vertical, donant-li una rigidesa i alhora van a parar a un punt de fuga que es situa en el centre de l’ imatge. Les línies de la barana també ajuden a veure-ho.

Seguint el camí de les rajoles va a parar a un camí de color groc,  el qual a la part esquerra hi ha més cases de color blanc amb el taulat vermell. També es pot apreciar la perspectiva, ja que el camí desapareix en un punt de fuga, el qual es desvia una mica de l’anterior. 

Més cap al fons de la imatge, i seguint el camí groc podem veure unes muntanyes en les quals hi ha col·locades unes quantes cases blanques, amb les taulades vermelles. A dalt de la muntanya es veu una casa més allargada que recorda a un campanar, o fins i tot pot semblar un far. Hem de fixar-nos en que les muntanyes van de dreta a esquerra del quadre, i es barregen tons de verd fosc amb tons de verd més clar.

La part dreta del quadre està ocupada majoritàriament pel mar, sense oblidar que de fons hi ha les muntanyes, i el cel, el qual és representat de color blau clar, amb quatre núvols. El color del mar és d’un color molt més fosc del cel i a més a més hi ha taques de color blau més clar. També cal dir que hi ha dos elements en el mar que semblen ser dos velers. Estan pintats de color blanc.

Connotatiu:

Les línies rectes del carrer principal donen estabilitat al carrer i una sensació de rectitud. Per altre banda la perspectiva d’aquest i dels altres elements com la barana ajuden a donar amplitud a la imatge. El color marró de les rajoles recorda a les típiques rajoles de poble, per tant he buscat representar una realitat.

Els colors de les cases antigues són de colors càlids, ja que es representa els tons de colors que es fan servir per pintar normalment les cases de costa. Per altre banda es busca un acompanyament amb el camí de rajoles que es d’un to marronós i no desentona amb els colors càlid de les cases. Això fa que es creï certa unitat. Podem veure com les persianes o marquesines d’aquestes cases són de color verd fosc. Això és degut a que el blau i el verd en les persianes són colors característics d’aquest tipus de cases costeres. Tots aquests elements creen la imatge d’una casa de costa, i no una casa normal i corrent. Per altre banda els elements florals d’un dels balcons, els petits balcons i la llum de final del carrer ajuden en la mateixa idea.

Cal esmentar que l’edifici de color groc-ocre, representa una cafeteria petita. Es vol representar la típica cafeteria de poble a prop del mar, ja que el rètol és com els antics, agafat a la paret per un cantó i suspès en el aire, i sense ser gaire ostentós. Es pot llegir perfectament la paraula: “CAFE”. Per altre banda trobem que només hi ha dos taules amb dues cadires, és degut a que en cafeteries petites en pobles pescadors on hi ha poca població no cal que hi hagi moltes cadires ni taules, ja que hi ha poca gent vivint allà.

Cal ficar-se en les línies rectes dels edificis que he estat comentant, ja que donen estabilitat, i alhora les diagonals del taulat i els balcons i finestres que ajuden a la perspectiva. El punt de fuga es troba situat al mig de la imatge i el dirigeix el carrer de rajoles.

A la part dreta del carrer principal es pot observar una barana negre, la qual com ja he comentat cada X centímetres hi ha un pilar amb flors. Aquest pilar és de color blanc amb dues línies blaves horitzontals, per tal de representar uns colors mediterranis, que alhora contrasten amb el terra marró i el test on hi ha les flors, que també és de color marró, cosa que fa que recordi als testos de fang, molt típics de la zones com la Bisbal d’Empordà. La barana negre és senzilla per tal de que no agafi molt protagonisme, sigui representativa de les existents i no desentoni amb el paisatge que és el que té més importància. Cal dir que la línia diagonal que la forma ajuda en la perspectiva ja comentada.

Les flors dels testos són de colors rosa, vermell, blanc i groc per tal de donar més color al quadre. Com podem observar les flors hi són molt presents ja que és un element de la natura, típic en les zones ben conservades de costa, i alhora donen molta vida al paisatge i al quadre. Les trobem als testos de les baranes, a la part esquerra en primer pla un arbust de flors, també en el primer dels balcons ja comentats, i a sota de ell on hi ha un test també amb un arbust de flors. Cal destacar que els arbustos són molt típics del Mediterrani.

El camí grocs del fons, representa un camí de sorra, un camí sense asfaltar. Un altre cop inserint en la idea de poble poc poblat i aïllat del món de la ciutat, i més unit a la natura. Les cases que hi ha en aquest camí estan situades a la part esquerra, i són de color blanc amb el taulat vermell. En la seva part tocant al camí hi ha flors de color rosa, amb fulles verdes per tal que la unió del camí amb el blanc de les cases sigui més agradable, a part de donar vida al quadre i més sensació de poble coster, que també queda reflectit en el color de la casa.

Aquest camí s’escapa una mica del punt de fuga, i de la perspectiva creada per el camí principal, però està fet expressament per tal de dirigir l’atenció cap a la resta de cases que es troben més cap a la dreta, en la muntanya. Entre les cases que he parlat fins ara i les de la muntanya hi ha una separació de color verd que representa els boscos de pins. Arbres que es troben en els paisatges mediterranis i sobretot a peu de costa. Hi ha elements de verd més clar, ja que en un bosc i altres tipus d’arbres i el canvi de to ajuda a crear més volum.

A la muntanya veiem com hi ha poques cases, i estan disperses, a diferencia de les quatre que estan tocant al mar.

Si dirigim la mirada cap a la part dreta del quadre està ocupada majoritàriament pel mar i de fons les muntanyes, i el cel, el qual és representat de color blau clar, amb quatre núvols. El color del cel representa un típic dia solejat, que pot relacionar-se amb el bon temps i a la vegada m’ajuda a mostrar que és una situació idíl·lica. 

El color del mar és d’un color molt més fosc que el cel i a més a més hi ha taques de color blau més clar que representa el reflex dels núvols, el qual vol dir que és un bon dia, i l’aigua és neta. També cal dir que hi ha dos elements en el mar de color blanc, que representen a dos velers, i un element amb la part baixa de vermell per mostrar una petita barca. Amb això pretenc redundar la idea de la pesca, i que estic intentant representar un poble pesquer i tranquil.

Aquesta tranquil·litat l’he volgut mostrar sobretot amb l’absència de figures humanes. Pretenc mostrar un dia idíl·lic ja que com he comentat hi ha elements que intueixen el bon temps, hi ha color, hi ha poca activitat, hi ha pocs vaixells i la mar està plana. I amb tot això vull fer una critica. Vull mostrar el que seria per mi el paisatge d’aquí de costa per tal de criticar quan arriba tot el turisme. Els carrers estan plens de gent, a l’aigua hi ha una sobre contaminació ja que està plena de vaixells per els turistes, les cafeteries a vessar, els elements decoratius dels pobles normalment acaben destrossats, els testos sense flors... Per tant, com he anat comentat en aquest quadre hi ha amagada, per mi, una forta critica, que és el que pretenc mostrar a part de la bellesa de les nostres costes.

Retòrica:

Crec que hi ha moltes redundàncies, tots els elements en si ajuden a crear la idea d’un paisatge mediterrani ideal.

També hi ha metàfores, sobretot la de l’absència de gent, que crea la imatge de tranquil·litat, la dels elements florals, que representa la natura,

Pot semblar una antítesi el fet que remarqui l’absència de presencia humana en el quadre, però apareguin dos velers, i una petita barca. Això és exprés, ja que el que vull remarcar és que critico la gent que ve de fora en massa i no sap valorar els paisatges, no la gent que hi viu. En els vaixells i represento gent que viu en aquest poble.